Barcelona Encara : 2013

sábado, 2 de marzo de 2013

Vorades i escocells dels arbres

Història de la Torre de Fang

Torre de Fang és un edifici en origen dedicat al conreu, fruit de moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant. Si bé la configuració actual és del segle XVIII, amb la característica galeria a solà formant un àtic en el cos principal, algunes parts de la construcció, així com elements decoratius, es remunten al segle XV i XVI, en particular les nombroses finestres, tant les del simple perfil lobulat com aquelles més ornamentades amb parelles de caps fent depermòdols.

Un estudi realitzat pel gabinet “Àqaba” explica la història del que va ser una entre la trentena de masies de Sant Martí. Com la majoria, la propietat sempre va anar d'importants famílies barcelonines, entre elles la de Galzeran de Gualbes (1423), mercader i banquer del segle XIV que va arribar a ser membre del Consell de Cent. Més tard, la masia i les seves terres van passar, via donació, al clergat i ordes religioses.

Els primers documents ressenyats en l'estudi situen la construcció, amb carreus de pedra, de la primera façana, la qual dóna al carrer del Clot, cap a finals del segle XIII o principis del segle XIV. Un segle més tard es va afegir el volum del costat nord, que dóna a Espronceda, que es va realitzar amb murs de maçoneria lligada amb morter de fang. D'aquí, tal vegada, el seu nom. Va ser més tard, aproximadament a partir de mitjans del segle XVIII, quan se li van afegir més cossos constructius.

El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal doncs l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribas) havia estat el camí ral que partia del Portal Nou de les muralles de Barcelona i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.

El 1713 i 1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.

La seva història va donar un tomb al 1852 quan es van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria. Des d'aquest moment, d'esdevenir de la torre del Fang està marcat pel tren i la indústria. Seixanta-tres anys després, en 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l'ampliació de la línia del ferrocarril a França.

En 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir ús industrial. La va comprar Foment d'Obres i Construccions i en el que abans eren horts i camps es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció. Foment va demanar a l'Ajuntament de Barcelona, i va aconseguir el 1924, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades del Eixample.